SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




sábado, 29 de enero de 2011

OS DE PRESSEC.CAT

S’actual situació d’agressió constant i permanent que pateixen sa llengua i sa cultura baleàriques ha arribat a un punt tan escandalós que ofèn sa tradició i s’història de sa nostra terra. Es pancatalanisme militant dur anys inventant-se una nova història de ses Illes Balears a sa seva conveniència per justificar s’integració en uns inexistents països catalans. Es darrer exemple que patim ès es domini catalanista punt.cat (www.palma.cat, www.mallorca.cat, www.uib.cat, www.illesbalears.cat) adoptat traïdorament per diverses institucions de ses nostres illes.

Aquesta manipulació cultural i històrica que sofrim dia a dia es ciutadans de ses Balears comença amb so nostro Estatut d’Autonomia de 1983 des des moment que en ell se diu que sa llengua pròpia de ses Balears ès sa llengua catalana. Aquesta simple afirmació va ser sa primera passa per s’integració de sa nostra terra en ets inventats i inexistents països catalans. Molta gent, creient que era necessari preservar s’unitat de sa llengua no ho va veure amb aquesta perspectiva, i aquí ès on hem arribat, a sa catalanització de sa nostra llengua, història, cultura i societat.

Com ès preceptiu en s’aplicació de qualsevol estàndar, s’imposició des model lingüístic barceloní rep un total finançament i recolzament institucional. Se va començar amb sa marginació absoluta de ses formes lingüístiques pròpies de ses Illes Balears i sa seva substitució per ses de s’estàndar català. Un estàndar que s’ensenya a ses escoles i que no representa sa nostra llengua baleàrica. Es problemes que trobam es pares a l’hora d’explicar-ho an es nostros fills fa que no mos quedi altre remei que tractar sa llengua catalana com una llengua estrangera. Tenim com exemple es llibre de tercer de primària “Coneixement del medi” (Illes Balears) de s’editorial Anaya on s’afirma que es nucli de sa Terra ès com un “os de préssec” en lloc d’un “pinyol de melicotò”. Qué li puc dir an es meu fill? Idò res més que aixó: “apren’t-ho així com diu es llibre que sinó te suspendran”. També tenim com exemple sa forma verbal catalana de sa primera persona des present d’indicatiu “jo soc”, que s’ensenya a ses escoles però que no s’empra a sa llengua baleàrica, en lloc, de sa forma genuïnament balear “jo som”.

Com hem pogut comprovar durant aquests trenta anys s’estandarització no ès únicament lingüística. Sa finalitat d’un estàndar va més enllà de sa llengua. Es model estàndar que mos han imposat ès total. Cerca assolir sa catalanització completa de sa nostra història, societat, cultura i llengua, i lamentablement amb sos doblers que rep ho està conseguint. Té un recolzament absolut de tots es governs que hem tengut (de dretes i d’esquerres) i també, com no, des de sa Generalitat de Catalunya.

Així ès com a la vegada que se dona s’immersió lingüística i s’erradica sa llengua baleàrica de sa vida pública i de s’ensenyança, es pancatalanisme també treballa perquè es colors oficials de ses Illes Balears (blau, groc i vermell) siguin substituïts pes colors catalans (groc i vermell). Així ho podem comprovar a totes ses manifestacions que se fan en nom de sa suposada llengua i cultura de ses Balears. Es qui diuen que tant estimen nostra terra se passetgen pes carrers des nostros pobles i ciutats clamant en favor d’una llengua estrangera, sa catalana, i amb un colors que no representen en res ses Balears, certament estan desubicats. Però sa trista realitat es que ès colors catalans s’han imposat en es nostros carrers, a ses fires de tots es nostros pobles i a ses banderoles de rètols i caixers automàtics.

A s’erradicació de sa llengua i es colors baleàrics se li han d’afegir ets excessos catalanistes com es citat domini punt.cat i que uns castellers ençatin ses festes de Sant Sebastià de Palma com si fossin una tradició coneguda i estimada ja pes nostros padrins i repadrins. Un altre exemple de sa catalanització de sa nostra terra són es mitjans de comunicació, i concretament sa TV pública IB3 que pagam tots ets habitants de Balears amb sos nostros imposts. IB3 mos ofereix sa seva programació pròpia en estàndar barceloní i ses pel·lícules i es dibuixos que veuen es nostros infants són doblats a Catalunya també en aquest estàndar barceloní, tirant altre pic ses formes pròpies de ses Balears en es poal des fems. Com podem haver arribat a aquesta situació? Com podem haver estat tan cegos i ingenus de pensar que afirmar que sa llengua de ses Balears no tendria aquests nefastes conseqüències?

Idò sa grandesa d’aquests inexistents i inventats països catalans ja la podem gaudir a sa web institucional de sa Generalitat de Catalunya (http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana) on un grup de “rigorosos experts” no dubten ni un instant en incloure qualsevol producció artística i intel·lectual de ses Balears i de sa Comunitat Valenciana com a part de sa cultura catalana: “no és un portal exhaustiu, però conté allò que els comitès d’experts consultats han considerat com a conceptes bàsics i necessaris per conèixer la cultura catalana en la seva globalitat, i amb tot el rigor”. Així trobam com ses manifestacions que conformen sa nostra cultura baleàrica (literatura, arts visuals, gastronomia, arts escèniques, llengua, història, tradicions populars, ciència, cinema, pensament, música) també són catalanes: la Seu, es Castell de Bellver i sa Llonja són joies des gòtica català, sa sobrassada ès catalana, en Ramon Llull i el Rei en Jaume són catalans....

Sortint des nostro àmbit insular comparem sa situació de ses Illes Balears amb sa des països ibero-americans. Hem de recordar que moltes vegades a s’etern debat mallorquí vs. català s’usa es símil de mexicà/espanyol i mallorquí/català, també ho farem, i a un nivell superior. Recordem que sa majoria d’estats ibero-americans assoleixen s’independència d’Espanya a principi des segle XIX. Des de sa seva conquista aquestes terres varen romandre a sa Corona de Castella i llavors a sa d’Espanya durant devers tres segles, essent també Espanya. Ses relacions culturals i lingüístiques d’aquests països de parla espanyola com Mèxic, Argentina, Xile, Veneçuela... amb Espanya se caracteritzen per sa fluïdesa i es respecte mutu. En cap moment des de ses institucions espanyoles, ni mexicanes, ni xilenes se’ls ha ocurrit crear un domini punt.esp per imposar-ho a tota sa comunitat hispano-parlant. En canvi a ses Balears sa situació és molt distinta en tots ets aspectes. A ses Balears se mos ha imposat es domini punt.cat, fa trenta anys que seguim amb sa disputa de no acceptar sa denominació de llengua catalana, i sobre tot, es Regne de Mallorca mai ha format part des Principat de Catalunya. Des de sa constitució des nou regne cristià dins la mar amb sa Carta de Franqueses de dia primer de març de 1230 ja han passat casi vuit segles.

Es precís sortir d’aquesta artificial òrbita catalana i aplicar es sentit comú a sa nostra realitat cultural, social, lingüística i tradició històrica baleàriques. Ses nostres institucions públiques han de realitzar sa funció per la qual varen se creades: estar an es servici dets habitants de ses Illes Balears, representar-mos i deixar-se de catalanisme. Per això se fa necessari començar pes principi i subsanar s’error de s’Estatut de 1983, que se repeteix an es del 2007, respecte des nom de sa llengua de ses Balears. Sa primera passa es afirmar que “sa llengua pròpia de ses Illes Balears ès sa llengua baleàrica, denominant-se a cada illa segons sa seva secular tradició històrica com a mallorquí, menorquí i eivissenc”. Des d’aquesta base s’ha de crear un model estàndar balear autònom que normativitzi sa llengua baleàrica i on hi convisquin es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Sa feina no es gaire complicada ni complexa, i a més a més, hem d’aprofitar es nostros doblers tudats pes catalanisme. Com que ses gramàtiques són pràcticament ses mateixes basta agafar es model estàndar barceloní, llevar ses formes forasteres i balearitzar-ho amb ses nostres pròpies formes sintàctiques, lèxiques i verbals. S’estàndar balear s’haurà d’aplicar amb totes ses conseqüències i arribar a tots ets espais i nivells on se mos ha imposat s’estàndar català barceloní, i substituir-ho: a s’administració pública, a s’ensenyança, an es mitjans de comunicació... Complementàriament s’ha de potenciar s’ús des colors de ses Balears i sobre tot s’ha de deixar d’emprar es domini punt.cat per ses nostres institucions. En resum, deixar de fer catalanisme i posar-se a fer balearisme. Només d’aquesta manera qualque dia podrem llegir un llibre de text en llengua baleàrica que expliqui que “es nucli de sa Terra ès com un pinyol de melicotò”.