SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




domingo, 25 de mayo de 2014

ES POBLADORS DE MALLORCA DE SA POSTCONQUISTA


Ni sa conquista de Mallorca va ser catalana, ni tampoc hi  hagué una repoblació catalana. En primer lloc, s’illa no ès repoblada ja que sa població mallorquina no s’esvaeïx. A Mallorca hi roman una considerable població sarraïna que en part se converteix an es cristianisme, per passar a ser considerats més tard es seus descendents com a ciutadans de Mallorca, i també un nucli important de població jueva. I no ès catalana ja que a més des catalans, que són majoritaris, també hi ha un important número de pobladors occitans i italians, així com altres hispans i europeus.

Com succeeix a sa conquista de 1229 sa Santa Seu també anima s’arribada  de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista. A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca, fugen des rigors feudals des Continent, per gaudir de ses llibertats de sa Carta de Població de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova patria que proclama s’aventurer portugués Pedro Gonsalviz:” ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.

Es fet que s’inmensa majoria des nous pobladores de Mallorca pertanyen a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al Nord i fins a Tarragona al Sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romançs molt parescudes. Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua catalana.

Aquests ciutadans de Mallorca —cristians, jueus i sarraïns cristianitzas— són es qui impulsaran es desenrotllament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I. Durant tot es Regne privatiu Mallorca se convertirà en es centre  d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.


SA CONQUISTA DE MALLORCA DE 1229 ES UNA CREUADA CRISTIANA



Avui en dia ès una afirmació molt extensa que sa conquista de Mallorca de 1229 va ser s’inici de s’expansió de s’imperi català per la Mediterrània, que va ser una conquista catalana i que es catalans mos dugueren sa llengua catalana i que per això sa lengua pròpia de Mallorca ès sa llengua catalana. Però resulta que sa realitat no va ser aquesta.

Sa conquista de Mallorca d’en Jaume I no ès catalana por dos motius fonamentals, 1) perquè ès sa continuació de sa reconquista cristiana iniciada tres-cents anys enrera des des comtats de s’antiga Marca Hispànica (i que a més es recolzada l’any 1064  amb sa proclamació pel Papa Alexandre II de sa primera creuada en territori europeu) i 2) perquè com en totes ses conquistes de sa Corona d’Aragó es seus participants procedeixen de molts diversos territoris, bàsicamente Catalunya, Aragó i Occitània (s’actual sud de Francia).



Ès cert que a sa conquista de Mallorca hi participen nobles catalans, pero no hem d’oblidar que en Jaume I ès occità, ha nascut a Montpeller, i que son pare va dominar gran parte d’Occitània. Ès per això que hi participen nobles occitans, i a més a més, com ès el Rei d’Aragó també s’embarquen senyors aragonesos a sa creuada de Mallorca. Sa conquista de Mallorca a més de ser proclamada com  una creuada pel Papa Gregori IX, du impregnat s’esperit creuat, ja que se realitza a s’època de sa Sexta Creuada: “car jo vaig en aquest viatge per exalçar la fe que vós nos havets donada, e per baixar, e per destruir aquells que no creen en vós”. A tot això hem d’afegir que a sa Crònica Reial del Rei En Jaume podem llegir que es nobles participants entenen, en tot moment, sa conquista de Mallorca com a sa continuació des secular enfrontament entre cristians i sarraïns: E el primer qui anc los anà ferir fo ell. E quan foren tant prop los crestians dels moros, com serien quatre astes de llança de llong, giraren les testes los moros e fugiren”.


En cap moment participants clamen per una suposada catalanitat de sa conquista, de sa mateixa  manera que a ses cròniques de s’època sempre se relata sa presa de Mallorca com una gesta del Rei d’Aragó: “En lan 1229 lo dernier jorn de desember, ço es a dire la vigilia dan nou, pres lo senhor de Jacme d’Aragon Malhorgas an sas ostz”.

sábado, 24 de mayo de 2014

DOS BOCINS DE MALLORCA EN ES NORD D’AFRICA A PRINCIPI DES SEGLE XVI


Durant es regnat d’en Ferran II de Mallorca, es regne insular participa molt activament en sa configuració des cinturó defensiu nordafricà. Des de principi des segle XVI sa Monarquia d’Espanya inicia sa conquista de diverses places africanes per protegir es comerç mediterrani i ses costes peninsulars i baleàriques. Dada s’excel·lent situació des Regne insular, ses Balears són sa base triada per emprendre sa conquista de sa ciutat algeriana de Bugia i per s’erecció d’una fortalesa a s’Illeta d’Alger, just davant es niu de pirates que ès Alger.

Per dur a terme s’empresa de sa conquista de Bugia sa flota espanyola se concentra a ses Balears a sa que s’hi afegeixen vuit embarcacions mallorquines amb ses seves respectives tripulacions. Dia 1 de gener de 1510 s’esquadra salpa cap a Bugia i la conquista al cap de cinc dies. Per poder assolir s’objectiu de mantenir sa plaça africana se fa precís abastar Bugia de subministres i posar-la en estat de defensa. Així des de Mallorca arriben a Bugia sis embarcacions transportant aliments i quatre-cents illencs dets oficis de fuster, ferrer, picapedrer a més d’altres per dur a terme ses reparacions i fortificacions necessàries. Sa rapidesa de s’ajuda mallorquina ès reconeguda p’en Pedro Navarro a través des consignatari Bernat de Juny, encarregat de cobrar ses trameses, amb aquestes paraules: “Sa Senyoria tenia molta contestació de aquest Regne e de vostres magnificències, qui tant bé y promptament lo havien socorregut”. A més de satisfer ses necessitats materials des mallorquins i castellans destacats a Bugia, des de Mallorca hi arriba mossèn Miquel Morro, anomenat Bisbe de Bugia, “per execir lart de predicacio e imitar lo glorios doctor mestre Ramon Llull”.


                                                                     Illeta d'Alger

A més des protagonisme des regne illenc a s’empresa de Bugia, l’any 1514 el Rei Ferran encomana aixecar i mantenir una fortalesa a una illeta situada davant Alger amb un doble objectiu: impedir sa pirateria des d’aquest port i vigilar que s’Emir complesqui es seus compromisos de vassallatge. Per erigir es castell parteix des de Mallorca sa mà d’obra necessària que ès descrita pes mateixos Jurats illencs com a “lo major y los millors obrers de vila y picapedrers de aquesta ylla, havem tramessos a la fortalesa de Alger, ab tot lo que es stat menester per fer aquella”. Com Bugia, aquesta fortalesa africana se pot considerar una prolongació de Mallorca, està construïda per mallorquins i guardada majoritàriament per mallorquins tal com ho testimonia una carta des comandant de sa plaça, es cavaller Nicolau de Quint: “de les quatre parts les tres som fills de aquest Regne”.

Sa plaça africana de Bugia gaudeix durant un curt període  de temps de relativa tranquil·litat, ja que es mes d’agost de l’any 1515 es pirata Horuc Barbarrossa, an es servici de s’Emir d’Alger, intenta apoderar-se d’ella. Per posar remei a s’atac pirata altre pic el Rei Ferran tornar a precisar des servicis des Regne de Mallorca. Així mana an el Lloctinent Miquel de Gurrea que surti a aixecar es siti de s’important plaça nordafricana. En poc temps surt de Mallorca una potent esquadra de tres mil homos comandada pel mateix Lloctinent Gurrea cap a Àfrica, que obliga en Barbarrossa a retirar-se.

Però un any més tard, a sa mort del Rei Ferran, n’Horuc Barbarrossa pren Alger, deposant s’Emir vassall de Castella. Únicament queda en poder castellano-mallorquí sa Fortalesa de s’Illeta d’Alger. Amb motiu de sa mort del Rei, s’alcait de sa fortalesa d’Alger se lamenta d’ella amb aquestes paraules: “stich per perdre lo seny de la gran dolor que tinch de la desventura que es stada per tota la Crestinadat”.



















PRIVILEGI DE GAETA DE 1439

"lo present regne de Mallorques ... en res del mon sia sotmés al Principat de Catalunya”.


D’ençà de s’invasió aragonesa de 1343 el nou Rei de Mallorca Pere l’Usurpador, maldament ha jurat ses franqueses i privilegis des Regne, tracta Mallorca com un territori més de Catalunya en s’aspecte que més l’interesa, s’econòmic. Es regne baleàric ès considerat una part més de Catalunya exigint-li importants aportacions per finançar ses costoses guerres de Castella i Sardenya.

Passats vint anys de s’annexió, concretament l'any 1365, en Pere d'Aragó deixa a un costat ses formes mantegudes per proclamar que es regne insular sigui una nova província catalana. Així amb so privilegi de 22 de juliol de 1365 dat a Sant Feliu de Guíxols se dicta que es mallorquins sien considerats catalans, i que Mallorca sigui part de Catalunya, “los mallorquins e poblats en aquella Illa sien cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya”, que a Corts Generals també siguin considerats catalans, ”e en altre temps en Corts generales sien hauts e reputats per cathalans”, que hagin de celebrar Corts Catalanes, “hagen aentrevenir en Corts al Cathalans celebradores”, i observar ses constitucions i privilegis de Catalunya, “hagen alegrar e observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de Ciutat de Barcelona”. 




De s’annexió ençà, Mallorca participa a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. A partir de sa promulgació des privilegi d’incorporació a Catalunya i d’acord amb ell, es mallorquins són convocats a Corts Catalanes, on no s’hi presenten. Es mallorquins no accepten s’annexió a Catalunya i com a demostració de sa seva voluntat d’autonomia davant sa promulgació des privilegi de 1365 no participen a Corts Catalanes, encara que si ho segueixen fent a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. D’aquesta manera es mallorquins expressen sa seva conformitat de formar part de sa Corona d’Aragó i a la vegada es seu refús a esser una província catalana, recordant d’aquesta manera que formen part de sa Corona aragonesa per unió personal a sa figura del Rei i no com a part d’un altre territori.


No és fins es regnat de n'Alfons el Magnànim que Mallorca se desprèn "de jure" de sa càrrega de sa supeditació catalana ordenada p’en Pere I l’any 1365. Una situació que "de facto" no s’arriba a produir mai: Mallorca no assisteix a Corts Catalanes ni adopta ses constitucions com a dret propi. D’aquesta manera dia 17 de juny de 1439 a petició des jurats mallorquins, el Rei Alfons el Magnànim amb so Privilegi de Gaeta confirma ses franqueses mallorquines i a la vegada afirma que Mallorca no és una prolongació de Catalunya, ni està sotmesa a ses lleis catalanes: “lo present Regne de Mallorques sia apartat hauent ses franqueses especials e en res del món sia sotmés al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges.”