SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




sábado, 21 de febrero de 2015

Es corsaris mallorquins an es servici d’en Felip III de Mallorca: s'Esquadra de Bergantins de Mallorca


Es regnat d’en Felip III de Mallorca (IV d’Espanya) comença amb Espanya immersa en sa Guerra des Trenta Anys, on Mallorca a més d’aportar efectius an ets exèrcits del Rei també hi participa amb recursos navals. D’ença de s’entrada francesa a sa Guerra el 1635 es Mare Nostrum se converteix en un altre escenari de lluita on s’Esquadra de Bergantins de Mallorca hi participa com a  cos de corsaris an es servici de sa Monarquia. A partir de 1640 es corsaris i soldats mallorquins també lluiten contra Catalunya que s’ha aixecat contra el Rei Felip i que a més a reconegut en Lluis XIII de França com a sobirà. Es corsarisme mallorquí que fins a aquestes dates ha servit per protegir ses costes illenques i vigilar es barbarescs, a partir de sa guerra amb França passa a ser un cos auxiliar de sa Marina Reial. Aquesta pràctica des corsarisme ès una activitat que se troba legalitzada per “la Ordenanza General de Corso” de dia 24 de diciembre de 1621 on s’indica “que con licencia mia quisieren armar por su cuenta Navios de alto borde para andar en la costa de la mar dellos, en busca de Navios enemigos, assi de Turcos y Moros”.

 

Acabada sa Guerra des Trenta Anys (1648) i es conflicte català (1652) , encara que no amb sa França d’en Lluis XIV, Mallorca rep s’agraïment reial: “he querido significaros la acceptacion y memoria que me queda de todo y daros muchas gracias por la demostracion y firmeza con que habeis continuado vuestras asistencias y socorros”. Amb sa rendició de Catalunya es corsaris mallorquins queden lliures des seu compromís amb el Rei d’ajudar contra sa sublevació catalana, i poden concentrar ets efectius en continuar saquejant i atacant naus franceses. Es principal objectiu des mallorquins ès s’important port de la Mediterrània Occidental, Marsella, i ses naus que hi arriben des d’Itàlia, Barbaria, Orient i Occident. Es balanç de ses accions mallorquines contra Catalunya i França , que han merescut ses anteriors felicitacions del Rei Felip, les exposa novament el Lloctinent Ram de Montoro en aquest document de febrer de 1655 on mos du que: “pasan de trescientas las presas con que los corsos se han hecho en el tiempo que aquí dura la guerra de Cataluña y han sido temidos por mar los mallorquines de franceses y catalanes que ningunos otros vasallos de vuestra magestad”.

 

Continuant amb sa guerra contra França l’any 1656 s’intrepidesa des corsaris mallorquins arriba an es punt d’entrar fins es mateix port francès, tal com ho descriu el Lloctinent Montoro: “entraron hasta la cadena del puerto de Marcella donde hicieron frente algunos dias sin dar lugar en ellos que entrasse ni saliesse en aquel puerto ninguna embarcación y queriendo atreverse dos patrones con sus saetias francesas las apresaron la una cargada de trigo y la otra de aceite”. Pets illencs es cors s’ha convertit en un important recurs econòmic, un negoci complementari des comerç, que reporta ingressos per s’Universitat, pes Reial Patrimoni, pets armadors, pes mariners, així com ses mateixes mercaderies apressades. Sa firma de sa pau amb França el 1659 suposa pes mallorquins sa pràctica desaparició d’atacs a naus franceses, ja que sa captura d’una embarcació d’un país que no ès enemic ja no està protegit per s’ordenança de cors, i se considera un acte de pirateria. Emperò ets atacs a naus franceses segueixen, i també contra ses d’altres països europeus, ja que fan ruta amb països islàmics, enemics de sa fe. Aquest mateix any 1659 se redacta sa “Relación verdadera de lo que han obrado las tres Esquadras de navios de guerra del Reino de Mallorca”. Aquesta crònica abraça ses accions de cors mallorquines des de setembre de 1658 fins a maig de 1659 realitzades contra anglesos, turcs i portuguesos. En ella se relata com “la nacion mallorquina” decideix armar tres esquadres, a ses que se n’hi afegeix una quarta nau fruit d’una captura.

 

 

Ja durant es regnat d’en Carles II de Mallorca i d’Espanya s’inicien quatre noves guerres contra sa França d’en Lluis XIV a partir de 1667, lo que suposa es començament de noves actuacions des corsaris mallorquins an es servici del Rei contra embarcacions i ports francesos. Amb motiu de ses accions mallorquines contra naus franceses en sa segona guerra contra França, i també contra sarraïns i turcs, l’any 1674 s’escriu sa “Relació vertadera de lo que han pres los mallorquins així a los turcs, com a los inimics de la Corona d’Espanya, los francesos des de la publicació de les guerres entre estas dos Corones” que comença així: “Publicarense las guerras en est Regne de Mallorca a los ultims de Noembre del añy 1673 y fonch motiu als naturals per demostrar al valor, animo y esfors”. En ella podem llegir s’exaltació de ses acciones de tretze patrons mallorquins com en Joseph Gibert, en Miquel Coll, en Tomàs Tort o en Pere Fletxes, entre d’altres: “o valerosos mallorquins! si ni Hércules contra dos, com vosaltres contra set”.

 

S’atac francès a Messina el 1674 obri un nou front de guerra a s’Esquadra de Mallorca que ès contractada per assistir an es bloqueig des port sicilià. I així ho fan es mallorquins comandats pes Capità Flexes, interceptant s’ajuda francesa an es sublevats sicilians. A més de destinar efectius per sa campanya de Messina, sa Corona Espanyola també ha de fer front a s’atac otomà del 1677 a sa plaça d’Orà, desitjada pes turcs per expandir-se en el Magrib. Com en altres ocasions s’encomana an es mallorquins es socors d’una plaça nordafricana. El Lloctinent Pardo hi envia cinc naus de s’Esquadra de Mallorca, amb sa feina d’impedir “por todo lo possible los navíos y demás embarcaciones que van y vienen con vastimentos a los que estan sobre el sitio de Oran”.

 
 
 

Després de quatre anys, amb s’important ajuda de s’esquadra mallorquina, sa Monarquia d’Espanya consegueix sufocar sa revolta siciliana, un aixecament que s’emmarca a s’enfrontament global contra França. D’aquesta manera es mes d’abril de 1678 se celebra a Mallorca es final de sa guerra. Degut a s’especial protagonisme mallorquí sa seva finalització ès celebrada an es regne illenc amb tots ets honors. Encara que sa pau se certifica a Nimega el 1679, Mallorca segueix en estat de defensa. Entre ets anys 1678 i 1682 ses companyies d’infanteria “dels dos-cents” i es cavalls forçats i voluntaris de s’exèrcit mallorquí han de vetlar en diverses ocasions naus franceses que s’atraquen a sa costa illenca. Després d’una tercer guerra en que Mallorca envia tropes en es continent, arriba es quart conflicte contra França l’any 1690. En aquesta ocasió el Lloctinent Baltasar Pardo a més de prohibir es comerç amb França promou ses accions mallorquines a la Mediterrània en forma de més llicències de cors donades a patrons d’embarcacions contra es francesos. A més a més, Mallorca se prepara per sa defensa des regne després de rebre ses notícies des bombardeigs francesos de Barcelona i Alacant. Durant aquests anys hi ha juntes de guerra i revistes de gent d’armes, i numeroses alarmes cada pic que se divisa un buc enemic, a més de ses lleves realitzades pel Lloctinent Castellví per lluitar en es continent. Sa pau arriba finalment el 1697 a Ryswick. Aquests continuats conflictes, que mostren s’afabliment de sa Monarquia d’Espanya dets Àustries, no són més que s’acte previ de sa Guerra de Successió Espanyola, a partir de s’ascensió an es tron espanyol d’en Felip d’Anjou l’any 1701.

No hay comentarios: